LOGOVEU

​

Des de fa mesos, ens protegim les vies d'accés de l'aire al nostre cos amb la mascareta per evitar entrar en contacte amb partícules suspeses en l'aire o que ens arriben i que poden portar càrrega viral. Però, d'on venen aquestes partícules? De nas i boca, les mateixes zones facials que hem de dur protegides amb la mascareta.

​

Per què aquestes estructures? 

Perquè són estructures components del sistema respiratori, encarregades de l'intercanvi gasós i d'un altre element que últimament s'està ficant al mig de l'escenari, també són estructures amb important paper a la veu.

Des de la logopèdia especialitzada hem dit i repetim que, la veu és ferma conductora de la Covid, ambdues comparteixen el mitjà de transmissió, i és que no ens enganyem, LA VEU ÉS AIRE.

 

Però la veu només ix per boca no? No, els components mínims de la paraula, els fonemes, poden tenir caràcter oral, eixir l'aire que els hi dóna forma per boca, o caràcter nasal, eixir aquest aire pel nas.

​

Aleshores com es comporta l'aire de la veu? Com és la veu?

Molt resumidament, l'aire en la seua eixida a l'exterior, quan troba resistència pel tancament de les cordes vocals, pateix un augment de pressió i aconsegueix obrir-les produint vibracions d'aquestes estructures, aquest cicle es repeteix, donant-se nombroses obertures i tancaments per segon, no sent percebuts aquests cicles a l'ull humà donada la seua velocitat.

L'aire en creuar cordes i continuar l'eixida cap a l'exterior, és on adquireix forma de 'veu' a partir de les dimensions i posicions de les estructures, l'aire adquireix les característiques tímbriques en les cavitats supraglòtiques.

 

I ara, estan prohibint parlar als mitjans de transport públic? Per què?

Mitjançant la fonació, l'eixida de la veu, el nostre missatge o el del nostre interlocutor, pot anar acompanyat de partícules amb càrrega viral de la Covid.

L'eixida de l'aire en forma de veu porta velocitat, quan cridem, aquesta velocitat augmenta de manera considerable, l'objectiu és que la veu arribe més lluny, qui arriba doncs és l'aire, podent les possibles partícules amb càrrega de Covid arribar molt més lluny, motiu que incrementa la necessitat de distància social.

 

Però perquè al transport públic no podem parlar si duem mascareta?

​

Al transport públic, ja ens agradaria, però no podem guardar distància de seguretat, la mascareta redueix la possibilitat de contagi, però l'aire de la veu té una característica important, és humit.

És ben sabut que la inspiració és millor realitzar-la de manera nasal, d'aquesta manera ajudem a filtrar i adequar la temperatura de l'aire que entra en relació amb el nostre cos. A més, però, la humitat de l'aire en entrar s'adequa a partir de la humitat pròpia de la nostra mucosa de la via aèria. I malgrat això, l'aire en eixir no torna tota la humitat, per aquest motiu en la seua eixida porta cert component d'humitat.

​

Parlar de manera continuada comporta una eixida continua d'aire humit, fent-ho amb la mascareta la humidificació d'aquest sistema de protecció és major que respecte a l'ús habitual. Aquest fet fa perdre eficàcia a la mascareta creant la necessitat de canviar-la més ràpidament.

Sumat això al fet que les mascaretes no tenen un tancament hermètic, que hi ha flux d'aire i que existeixen parts de la mascareta, on l'aire no ix filtrat, existeix la possibilitat que aquest duga càrrega viral.

 

Tot això sense oblidar que quan al nostre voltant el soroll ambiental és elevat, de manera inconscient, tractem de 'combatre'l' pujant nosaltres la intensitat de la veu, inconscientment comencem a cridar, augmentant així la fatiga vocal i freqüència respiratòria. Sensació 'agreujada' pel fet que sembla no ens escolten bé si duem mascareta. Pujar la intensitat de la veu de manera inconscient, augmenta la quantitat d'aire en la seua eixida, humidificant encara més la mascareta.

​

Aquest seria un dels motius de pes, una de les raons, per no parlar al transport públic. Si no pot haver-hi distància, no multipliquem de manera exponencial les partícules d'aire amb possible càrrega, perquè al cap i a la fi, som 'esprais' que llancem l'aerosol, amb possible càrrega contaminada.