Disfonies infantils

En nens/es i adolescents es donen els canvis anatòmics més importants en l'àmbit laringi. Un creixement de les estructures acompanyat d'un descens en la posició laríngia al costat de la maduració estructural dels teixits comporten canvis en la veu com el reconegut descens tonal durant la muda vocal.

Els més petits requereixen una exploració acurada per part de l'especialista ORL per a poder realitzar un diagnòstic precís i fiable. D'aquesta manera el treball vocal de rehabilitació en sessió serà encarat de manera més precisa, descartant lesions congènites que pogueren frenar l'evolució.

Els
sobreesforços vocals poden començar a apreciar-se al costat de l'inici de l'escolaritat, com a manera de marcar la seua identitat, personalitat dins d'un grup d'iguals, sense oblidar el component emocional de la veu. La presència dels més petits en ambients de continu soroll com pot ser el període de descans entre classes quan ixen a jugar o la mateixa classe comporten que contínuament puguen estar presentant sobreesforç vocal amb l'objectiu de combatre aquest soroll. Trobant entre els 5 i 13 anys una alta probabilitat de presència de nòduls vocals com a lesió vocal.

Després, entre els 12-13 fins als 16 anys es produeix en els nois el procés de muda vocal, el seu inici és dependent de molts factors, no obstant això respecte a la seua durada, es considera període normal si no supera els 18 mesos. Sent considerat com a procés patològic si és superior.

La nova situació hormonal es veu reflectida també en la veu, observant-se un descens considerable del to vocal relacionat a l'augment de l'hormona testosterona i el creixement del cartílag tiroides (cartílag que forma la nou, sent a partir d'aquest moment més notable).

Les
alteracions de la veu en nens, com en adults, són processos provocats per diferents causes. Una de les raons que fa imprescindible amb els més petits la col·laboració de la família en el procés de rehabilitació.

Començant el
tractament de la veu per l'aplicació d'unes mesures d'higiene vocal bàsiques adaptades a la rutina del nen en la mesura que siga possible per a facilitar l'adaptació.

Quins símptomes podem trobar als més xicotets?

Les alteracions de la veu a conseqüència de sobreesforços són compatibles amb símptomes com ronquera, fatiga vocal, gargamellege constant, sensació de moc a la gola, excessiva eixida d'aire, dificultat per a cantar les notes més agudes a classe, són queixes comunes als i a les pacients més xicotets amb disfonia.