LOGOVEU

A Logoveu tractem patologies sense lesió generalment per hiperfunció i amb lesió com:

​

1.- Nòduls:
Petites lesions generalment bilaterals. Solen presentar-se amb major freqüència en nens i dones.

Ocasionades per sobreesforç, abús i/o mal ús vocal.
Seguint el tractament rehabilitador adequat i establint el compromís requerit cap a aquest no requereixen intervenció quirúrgica.
Solen provocar símptomes com: dificultat en emissió de freqüències més agudes, molèsties en la gola, 

gargamellege, timbre bufat, raspós, forçat, dificultat per a regular la intensitat vocal.

​

​

​

 

 

2.- Pòlips:

Lesions de grandària i presentació variable, normalment unilaterals, encara que pot existir afectació en totes dues cordes.
Solen provocar símptomes com: timbre raspós, bufat, a vegades bitonal, gran sobreesforç en veu cantada,

sensació de cos estrany en la gola, tos, picor.

Pronòstic i símptomes variables en funció del tipus i etiologia del pòlip.

 

​

​

​

 

3.- Edema de Reinke:

Lesió localitzada en tota l'extensió de la corda vocal, generalment en totes dues cordes vocals.

D'inici progressiu, alteració de la veu ben tolerada a l'inici amb més dificultats vocals al matí.

Relacionada amb l'hàbit tabàquic, a més d'abús i/o mal ús vocal i reflux. És imprescindible abandonar aquest hàbit.
Solen provocar símptomes com: veu considerablement agreujada, veu monòtona, inestabilitat vocal,

timbre opac, bufat, tos i gargamellege continu, amb desonoritzacions i

de gran esforç amb tensió en la musculatura.

 

​

​

​

 

4.- Quists:

Petites lesions uni o bilaterals de dos tipus en funció de la seua causa, abús vocal (quistos epidèrmics)

o causats a més per reflux faringolaringi o infecció de les vies respiratòries altes.
Els quistos de retenció mucosa són més freqüents en adults que presenten alta demanda vocal,

predominant la seua aparició en dones, encara que també es donen en nens

(sense oblidar un possible origen congènit sent epidèrmic)
Solen provocar símptomes com: to agreujat en general, amb dificultat per a disminuir o

controlar la intensitat en la veu, amb timbre bufat, raspós, opac i signes de bitonalitat.

​

​

​

​

 

5.- Sulcus

Afectació de la làmina pròpia de la corda vocal, en general bilateral i simètrica, en diferents graus,

des de nivell superficial amb alteració de l'ona mucosa fins a una major extensió cap a lligament vocal

o múscul tiroaritenoidal. No existeix tancament complet de cordes
Solen provocar símptomes com: gran esforç per a emetre veu, to generalment agreujat,

amb intensitat augmentada.

Simptomatologia molt similar a quistos.

 

​

​

​

 

6. Vergetures (Sulcus tipus II):

Tipus de sulcus amb major afectació de l'estructura cordal.

Solen provocar símptomes com: to més agut en homes i greu en dones,

les alteracions vocals són presents des de la infància, timbre bufat, feble, amb desonoritzacions,

absència d'entonació en la parla.

Gran esforç per a parlar amb dificultats per a fer-se escoltar en ambients sorollosos.
​