top of page

Freqüència fonamental. Exclusivament cordal?

He escoltat en repetides ocasions que el to fonamental de la veu és producte únic de les cordes vocals. L'hem de mesurar amb cura i tenir-ho 'controlat'.

Ara bé, només depén de les cordes? No


Igual que existeixen les taules classificatòries entre homes-dones i diferents edats, hem de considerar altres aspectes, ja que no podem universalitzar el to fonamental de la veu.


Anem al principi, hem de diagnosticar les veus de manera rigorosa i saber interpretar les dades resultants per poder dissenyar i pautar un tractament rehabilitador, o pautes d'entrenament i prevenció, específiques i amb possibilitats de ser exitoses (perquè això es complisca al 100% no hem d'oblidar la responsabilitat del pacient). Així, com exposa Coll en Cobeta (2013): "L'avaluació d'una disfonia requereix un diagnòstic mèdic otorrinolaringològic i una avaluació fonoaudiològica." (p. 135); comptant aquesta última amb una anàlisi de veu que complementant amb l'afirmació de Droguett G.(2017): ''és una eina objectiva i no invasiva d'exploració vocal. '' (p. 474).


Un dels paràmetres a estudiar i considerar en aquesta anàlisi és la freqüència fonamental. Així, Souza i cols. (2014) expressen referent a aquest paràmetre, a partir d'ara F0: "és un dels principals components acústics de la veu i està determinada per la vibració de les cordes vocals'' (p. 44); en el cas de l'emissió dels sons vocàlics (Suárez Nieto, 2015).

Partint de la cita de García-Santana i cols. (2016) referenciant Jackson-Menaldi (1992): ''La F0 depén de l'anatomia de les cordes vocals (longitud, massa i elasticitat) i de la posició de la laringe.''(p. 74); concretant, com indica Suárez Nieto (2015): ''en general, la F0 augmenta en augmentar la rigidesa i disminueix en augmentar la massa de la corda vocal.'' (p. 2558)


Per la seua banda, es coneix l'evolució de la laringe associada a canvis hormonals, sent aquesta un òrgan sexual secundari, per la qual cosa s'estudien variacions en les F0 segons l'edat de la persona, sexe i estat anatòmic de les estructures relacionades. (Jackson-Menaldi, 2005). Aquests paràmetres permeten considerar si la relació F0 i subjecte és adequada en quant salut vocal.


Cervera y Núñez en Cobeta (2013) estudiant respecte a la llargària de les cordes indiquen que: ''les diferències de longitud són estadísticament significatives i són la causa de la diferent freqüència fonamental de l'home i la dona.'' (p. 48)

Donada la informació que reporta la F0 de la veu sobre les estructures encarregades

d'aquesta, acceptem que és un valor a considerar en l'àmbit clínic, on hauria de ser tractat de manera cautelosa en la seua mesura, anàlisi i estudi; pel fet que reporta informació sobre les estructures anatòmiques encarregades d'ella; facilitant així el disseny d'un pla de tractament exitós.


Ara bé, podria ser que hem deixat passar un detall més amunt sobre la primera aportació de Suárez Nieto. La vocal utilitzada per mesurar la F0 a partir de la seua producció mantinguda serà determinant. Depenent de la nostra elecció sobre aquesta, la F0 variarà, com indica Jackson-Menaldi (2005): «les vocals del tipus [i-o] tenen una F0 major que les del tipus [ae, a].» (p. 169)


A l'hora de trobar un punt de referència o comparació de les dades obtingudes sobre la F0 dels pacients, la bibliografia aporta continguts com indiquen Avilés Jurado i cols: "La normalitat seria per als nens 240-295 Hz, 205-245 Hz per a la dona i 110-150 Hz per a l'home." (p.11); o «Homes. 20-29 anys: 120 Hz, 30-39 anys: 112 Hz, 40-49 anys: 107 Hz, 50-59 anys: 118 Hz, 60-69 anys: 112 Hz, 70-79 anys: 132 Hz, 80-89 anys: 146 Hz. Dones: 20-29 anys: 227 Hz, 30-39 anys: 214 Hz, 40-49 anys: 214 Hz, 50-59 anys: 214 Hz, 60-69 anys: 209 Hz, 70-79 anys: 206 Hz, 80-89 anys: 197 Hz.''1


Amb la informació exposada ja, ens fa reflexionar sobre la necessitat de conéixer amb quines dades fer la comparativa, o amb quines dades estem treballant.


Però no terminem amb totes les consideracions, malgrat i tot l'exposat, hem de considerar, afegint la cita de Jackson-Menaldi (2005), que: «La F0 varia contínuament segons els patrons d'entonació i accent.» (p. 169)


Concloent aquesta i com, de manera explícita indica Bravo Garcés, X.(2013), referenciant a Cecconello (2012): «Els paràmetres sota els quals es regeixen els diferents programes d'anàlisi acústica es troben dissenyats amb la finalitat de llançar resultats subjectes a valors establerts amb mostres d'altres llocs.» (p.3). És a dir, afegim també la variable de l'idioma que estarà marcat per una fonètica pròpia, aspecte que determinarà la seua entonació i accent.


Per finalitzar amb els aspectes, no podem oblidar que, com cita Vila-Rovira (2011): "l'estat d'ànim tens i el depressiu es relacionen amb valors diferencials de l'estabilitat de la intensitat i la variabilitat de la freqüència fonamental de la veu.". (p. 44); i considerats estudis sobre les desviacions pròpies de F0 en persones amb obesitat o amb anorèxia nerviosa, entre altres estudis analitzats.


La F0 reporta informació a considerar no només de les cordes vocals com hem exposat pel que, la comparació per entendre-la, així com la seua normalitat o pel contrari desviació, ha de ser realitzada tenint en compte diverses variables com pot ser l'anàlisi d'una mostra de valors de la zona del pacient, inclús estat emocional i endocrí d'aquest entre d'altres; amb l'objectiu d'obtenir uns resultats específics d'acord amb la realitat.


Es requereixen dissenys de resultats sobre la mitjana de la F0 on especifiquen, de manera concreta, l'origen de la mostra analitzada per poder establir o no comparativa amb les dades obtingudes del pacient en estudi, atés que els resultats no són fixes i la 'normalitat' que especifiquen és relativa i condicionada a diversos factors.





Maria Serrano Requena. València, abril 2021




Bibliografía

Avilés Jurado, F. J., Domènech Vadillo, E., Figuerola I Massana, E. ( ). Patología de la voz hablada y de la voz cantada. Libro virtual de formación en ORL. Recuperado de

https://www.cpvritamoldao.es/files/117%20-%20PATOLOG%C3%8DA%20DE%20LA%20VOZ

%20HABLADA%20Y%20DE%20LA%20VOZ%20CANTADA.pdf.

Bravo Garcés, X. (2013): Parámetros acústicos de la voz normal en una población de adultos jóvenes en Santiago de Cali. (Trabajo fin de grado). Recuperado de

http://bibliotecadigital.univalle.edu.co/bitstream/10893/7977/1/CB0494588.pdf

Cervera, J y Núñez F.. (2013) Estructura histológica de la cuerda vocal. En: Cobeta, I., Núñez, F. y Fernández, S. (2013) Patología de la voz. (p. 47 - 54). Barcelona: Marge Books Cobeta, I., Núñez, F. y Fernández, S. (2013) Patología de la voz. Barcelona: Marge Books

Coll, R. (2013) Valoración logopédica del paciente disfónico. En: Cobeta, I., Núñez, F. y Fernández, S. (2013) Patología de la voz. (p. 135 – 145). Barcelona: Marge Books

De Souza, L. B. R., Pereira, R. M., dos Santos, M. M., Godoy, C. M. de A. (2014) Frequência fundamental, tempo máximo de fonação e queixas vocais em mulheres com obesidade mórbida.Arq Bras Cir Dig Artigo Original - 2014;27(1):43-46

Droguett G., Y.(2017) Aplicaciones cñinicas del análisis acústico de la voz. Rev. Otorrinolaringol. Cir. Cabeza Cuello 2017; 77: 474-483

García-Santana, C., Capilla, P. Y Blanco A. (2016) Alteraciones en la voz de las pacientes con anorexia nerviosa restrictiva: un estudio piloto. Clínica y Salud 27 (2016), 73–80. www.elsevier.es/clysa

Jackson-Menaldi, C. (2005). La voz normal. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana. (2aed.)

Suárez Nieto, C. (2015) Tratado de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello (eBook online): Enfermedades no oncológicas de la cavidad oral, glándulas salivares, faringe y laringe. Cirugía plástica y reconstructiva facial. Traumatología facial. [Ebook] (15th ed.) Panamericana. Recuperado de: https://books.google.es/books?id=RJHQugtktLsC&pg=PA2492&lpg=PA2492&dq=estimulaci%C3%B3n+musculatura+cricotiroidea&source=bl&ots=N48Mc1LRX4&sig=DHoBvB1YaYQot-

3bv4CqGyYeJSo&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj0tce_it_YAhVRlxQKHXRrBYoQ6AEIQjAJ#v=onepage&q=estimulaci%C3%B3n%20musculatura%20cricotiroidea&f=false

Vila-Rovira , J. M. (2011): Anàlisi de les relacions entre els trets de personalitat i la disfonia. (Tesis doctoral). Recuperado de http://hdl.handle.net/10803/52678


1 http://www10.uniovi.es/SOS-PDA/on-line/anato/anato2_3_1.html (Consultado el 08/12/2018)


69 views0 comments

Recent Posts

See All
bottom of page